Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Espanya, 25 d'octubre de 1881 - Mougins, França, 8 d'abrilde 1973), conegut com Pablo Picasso ja que signava amb el segon cognom, és un dels més reconeguts pintors del segle XX, conegut sobretot per fundar el cubisme junt ambGeorges Braque. A la seva dilatada carrera va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va ferpoesia, creant més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.
Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una fugaç experiència amb elmodernisme després del contacte amb la natura que li va suposar l'estada a Horta de Sant Joan i l'amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats. Amb les seves primeres estades a París, a partir de 1900, començà a desenvolupar un estil propi, primer en el Període Blau, caracteritzat per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassat amb expressions tràgiques, influït per Van Gogh i Gauguin, que reflecteixen una tendència nihilista; li seguia un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors càlids i conegut com el Període Rosa, un moment en el qual Picasso estava permanentment instal·lat a París i on va entrar en contacte amb escriptors propers al surrealisme. D'aquest període són les obres de saltimbanquis pallassos o acròbates de contingut més lleuger i alegre.
A partir de 1908 va desenvolupar el cubisme, junt amb Georges Braque, amb obres tan destacades com Les senyoretes del carrer d'Avinyó i que li permeteren començar a experimentar amb el collage. Després d'una incursió pel surrealisme amb escultures de fils i làmines de metall i pintures de formes distorsionades i evocacions mitològiques, va iniciar l'època expressionista clarament influït per la guerra civil espanyola primer i la II Guerra Mundial més tard. Obres com el Guernica o Dones plorant reflecteixen el seu sentiment d'angoixa davant la tragèdia de la guerra. Les seves escultures són, en aquest període, clarament abstractes.
En la dècada del 1950 es va centrar en la ceràmica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els dedicà a pintar variacions d'obres del grans mestres com Velàzquez o Degas a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una sèrie d'obres; és una etapa de maduresa que dedicarà a treballar en la producció de litografies.
Personalment posicionat com a pacifista, durant la guerra civil va estar políticament compromès amb el govern republicà, que el va nomenar director del Museu del Prado el 1936.
No hay comentarios:
Publicar un comentario